Magical Mystery Tour a la Roca de Sant Martí

La MMT és una de les darreres vies obertes a la Plantació i per ara la més llarga. Com tantes altres vies de la factoria Masó, l’itinerari va enllaçant una sèrie de ressalts poc interessants fins arribar a la roca de Sant Martí. És aleshores quan trobem els passatges més bonics de la via i que li donen un cert interès, sobretot l’elegant travessa del quart llarg. En resum, una via irregular que va de menys a més, permetent-nos fer metres i enllaçar-la amb altres itineraris com la Territori Dakota o els dos darrers llargs de La Puerta de la Roca.

Aproximació:

Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons seguim recte per la canal (no anar cap a l’esquerra, indicat amb fites) fins que trobem el peu de via, MMT gravat a la roca; just a l’altre costat de la canal comença la “Canvi Climbatic“.

L1(IV)

El primer llarg no té gaire història, una placa de IV amb roca sanejada però on encara pot saltar alguna cosa i que es va tombant progressivament fins que arribem a un collet on fem la primera reunió aprofitant un arbre. 35 metres.

L2(A0/IV)

Iniciem la segona tirada enfilant-nos a un arbre que ens permet atènyer la primera assegurança. D’aquesta acerem fins un clau i del clau a un parabolt per de seguida sortir en lliure fàcil (ho hem provat en lliure i hi ha una bona apretada, 6b?). La resta del llarg no té història, pràcticament caminant fins un nou coll on muntem la segona reunió de nou aprofitant una alzina. 45 metres.

L3(6a)

En aquesta tirada canvia la tònica de la via (per bé). Ens enfilem a la placa amb bona roca fins situar-nos sota un llavi on trobarem un clau. D’allí flanquegem uns metres a la dreta per encarar una preciosa placa vertical amb forats. L’escalada esdevé mantinguda i elegant, trobant a la part superior de la placa un pas més fi (6a) abans de sortir al que seria el cim del Contrafort de la Roca de Sant Martí. Del cim baixem al coll on novament muntem la role aprofitant una alzina. 40 metres.

L4(V+)

Fem un canvi de reunió fins situar-nos a la vessant est de la Roca de Sant Martí per on continua la via (sageta gravada). Aquesta tirada és un flanqueig constant, mantingut i sobre molt bona roca, farcida de forats de totes les mides. Uns metres abans d’arribar a la reunió tenim el pas clau, on la presa es torna menys generosa. Un cop superat, uns pocs metres més de flanqueig i arribem a la reunió. 35 metres.

L5(V+)

Tot i que la ressenya original marca dos llargs més, recomanem empalmar-nos en un de sol (no hi a rossec). Iniciem el que serà la darrera tirada amb un parell de passos de diedre per de seguida decantar-nos cap a la placa de la dreta. A mig llarg trobarem un llavi (pas clau del llarg) que es supera bé per la dreta aprofitant unes bones preses de mans. Seguim uns metres i derivem cap a l’esquerra fins arribar per terreny fàcil a la darrera reunió. 50 metres.

Descens:

Des-grimpem uns metres per la vessant nord de l’agulla fins arribar al coll que formen aquesta i la Roca de Sant Cugat. Des del coll baixem cap a l’oest fins arribar a una canal que baixa i que ja no deixem fins arribar al peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Tercera tirada mantinguda i divertida, amb una segona part vertical i de foradets.
• Quart llarg amb un flanqueig per gaudir de valent, mantingut i amb roca excel·lent.

El que no m’ha agradat tant:

• Dues primeres tirades del tot prescindibles, no aporten res i desmereixen les boniques tirades superiors.